Sinfoniekonzerte

www.revistamusical.cat, 18. Januar 2012
... Si ja a la primera part va sorprendre amb un Mozart molt net i ordenat, amb una corda particularment notable, i amb una versió molt pròpia malgrat tractar-se d’un director convidat, a la segona part, amb Strauss va aconseguir portar els músics cap al seu terreny, fent un Strauss com ha de ser, contrastat i molt extremat. Elevat en els lieder romàntics, agressiu i potent en la dansa dels set vels i el final de Salome, Haenchen va donar ales a una orquestra que, no ens cansarem de dir-ho, quan vol, pot sonar molt bé.
Mercedes Conde Pons